 El dia 30 de maig de 2012, dimecres, Vilafranca acollirà el Joc de Llengües, una activitat lúdica al voltant del món del comerç que organitza Tallers per la Llengua, amb la col·laboració del CNL de l’Alt Penedès i el Garraf (Servei de Català de Vilafranca i l’Alt Penedès). En aquest cas, els amfitrions seran els comerços del barri de l’Espirall de Vilafranca del Penedès.
L’objectiu del joc és promoure l’ús de la llengua catalana com a eina de relació. Els participants es distribuiran en parelles, en què uns seran veïns de Vilafranca que aprenen català i volen practicar-lo i els altres, persones que usen el català habitualment i que acompanyaran els aprenents per donar-los un cop de mà. Es tractarà de fer un recorregut per diferents comerços del barri en què les persones participants trobaran una pregunta sobre llengua, història de la vila o curiositats de la cultura catalana que hauran de respondre. La parella que encerti més preguntes s’emportarà un lot de productes cedit pels establiments de Comerç Espirall i pels que col·laboren amb el programa del Voluntariat per la Llengua al barri. Tots els participants tindran obsequis cedits per Tallers per la Llengua i pels col·laboradors: l’Ajuntament de Vilafranca, l’Associació de Veïns de l’Espirall i el CNL de l’Alt Penedès i el Garraf. El Joc de llengües començarà a dos quarts de deu del matí i durarà un parell d’hores.
Les inscripcions per participar-hi es poden fer fins al 28 de maig al Servei de Català de Vilafranca i l’Alt Penedès, al carrer de Pere el Gran, 32, telèfon 93 890 61 79, o a l’adreça electrònica
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la
, o bé a la botiga Image’s Photo, al carrer de l’Espirall, 19. La inscripció és gratuïta i les places són limitades.
Aquest mateix Joc de llengües es va organitzar al Mercat de Mar de Vilanova i la Geltrú, el Dijous Gras passat, i al Mercat Municipal de Sitges, el 18 d’abril, i tant en un lloc com en l’altre va ser tot un èxit.
|
|
http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2012/04/els_de_la_cantonada_84032.php
QUIM GIBERT
EL SINGULAR DIGITAL
Dilluns, 30 d'abril de 2012
Entre el carrer Peñalba i l'Avinguda Aragó de Fraga, hi ha un restaurant turc des de fa un temps. Ben mirat, és d'aquella mena de restaurants amb poques taules que, sobretot, serveixen menjar per endur-te a casa. Però si mai us hi entauleu, també hi sou molt ben rebuts. En algun moment o altre de l'àpat el cuiner i propietari passa a saludar-vos i fer-la petar. L'home, que és un xerraire de mena, tant pregunta com explica. Però, sobretot, és un bon comerciant, que s'ha adonat que la llengua dels fragatins és fàcilment comprensible. I és que ell s'expressa amb un castellà elemental i un servidor li parla en un català que procura que sigui entenedor. Enraonant, enraonant, resulta que és originari de Icònium (Konya, en turc), una ciutat del bell mig d'Anatòlia, per la qual hi van passar les tropes almogàvers de Roger de Flor un estiu d'inicis del segle XIV.
Una cantonada més avall, entre els carrers Benavente i l'Avinguda Aragó, hi ha un restaurant xinès des de fa un anys. És atès per un cambrer molt agradable originari de Wenzhou, ciutat de la Xina oriental. Es diu Jordi i et sorprèn parlant un bellíssim català: «m'agrada parlar-lo perquè així m'identifico més profundament amb el poble on treballo» (revista Temps de Franja, núm. 54).
|
|
  El passat dimecres, 18 d'abril de 2012, el mercat municipal de Sitges va ser l'amfitrió del joc de llengües de Tallers per la Llengua. És la tercera edició del joc, la segona a la comarca del Garraf, i va ser, de nou, un èxit. La implicació i simpatia dels comerciants i l'esforç i ganes de col·laborar dels participants, van fer que l'activitat es desenvolupés amb tota normalitat i tingués un aire festiu. L'objectiu del joc de llengües al mercat és propiciar un espai per practicar el català per als qui aprenen la llengua, trencar prejudicis sobre l'ús de la llengua i facilitar l'adopoció del català com a llengua habitual en aquest espai comercial.
L'activitat, iniciativa de Tallers per la Llengua, va rebre la col·laboració de l'oficina de català de Sitges i el servei del CPNL de l'Alt Penedès i el Garraf, i el suport de l'Ajuntament de Sitges, la Colla Jove, l'Escola d'Adults, i naturalment, els comerciants del Mercat Municipal.
http://www.sitges.cat/jsp/noticies/detall.jsp?id=97701734
|
|
Des de Tallers per la Llengua expressem tot el nostre recolzament a la campanya Enllaçats per català. Si us hi voleu sumar podeu consultar aquestes pàgines:
http://pelcatala.blog.cat/
http://www.facebook.com/pages/Enlla%C3%A7ats-pel-catal%C3%A0/216539145102979
|
|
 Castelló per la Llengua organitza l'homenatge a Joan Fuster, el 25 d'abril del 2012 al Teatre del Raval de Castelló de la Plana. En commemoració del 50é aniversari de Nosaltres, els valencians i del 30é aniversari de l'aplec a la Plaça de Bous de Castelló, el 25 d'abril del 1982.
http://castelloperlallengua.blogspot.com/ |
|
El dissabte 21 d'arbil a les 6 de la tarda, Quim Gibert i Jordi Bilbeny, presenten en llibre Llengua i emoció a la biblioteca d'Arenys de Mar.
La major part del pensament contemporani ha volgut separar les emocions de la cultura, de l'ètica, de la saviesa. Sense el batec emocional el raonament esdevé distant i ensopit. La recerca intel·lectual és alhora un espetec de joia. Antoni Gaudí i Pau Casals no només ens irradien bellesa, sinó que també ens regiren l'ànima. Perdem l'ànima quan renunciem als reptes. Acceptar la injustícia és una manera equivocada de ser en el món: fa trista i indigna la nostra existència. Llengua i emoció és un assaig col·lectiu pouat arran de les dificultats per viure en català i per decidir el nostre futur. Hi trobareu set mirades lúcides i inconformistes (psicològica, poètica, literària, sociolingüística, semiòtica, històrica, filosòfica) a propòsit d'aquells horitzons que ens estimulen a caminar amb pas ferm.
http://blogs.e-noticies.com/victor-alexandre/llengua_i_emocio.html
http://www.llibres.cat/Producto/332441/llengua-i-emocio-set-mirades-sobre-el-goig-de-ser |
 Bernat Joan ha parlat a bastament de l’omnipotència apresa, aquella actitud pròpia de parlants de llengües majoritàries –bàsicament, l’anglès, l’espanyol i el francès– que fa que, siguin on siguin, donin per descomptat que poden utilitzar la seva llengua amb normalitat i que els altres estan obligats a entendre’ls. Posem per cas un espanyol que, quan és a Segòvia, empra la seva llengua amb qualsevol persona, autòctona o forastera. Fins aquí, una actitud prou comprensible. Ara bé, si aquest espanyol viatja a un altre país, és força probable que hi continuï fent servir la seva llengua amb la mateixa tranquil·litat, sense ni tan sols plantejar-se que els habitants d’aquest país no tenen perquè saber-la. L’omnipotència apresa o, dit d’una altra manera, el convenciment inconscient que amb la teva llengua pots anar onsevulla, és fruit del passat imperial de determinades nacions, les quals van imposar la llengua arreu on anaven i, al meu parer, té dues conseqüències directes en els seus parlants: la ridiculesa i la impermeabilitat lingüístiques.
|
 El proper dijous, 19 d’abril, en Carles Palau, vicepresident de Tallers per la Llegnua, participarà en la conferència La situació actual i futura del català a l’escola als Lluïsos d’Horta, a Barcelona, a les 19.30 h. En l’acte, organitzat per l’Associació Escola en català, també hi intervindran la Montserrat Niubó i en Toni Strubell.
|
|
Tallers per la llengua organitza un joc per promoure l’ús del català al mercat
Dimecres 18 d’abril, Sitges acollirà el Joc de llengües al Mercat, i l’amfitrió serà el Mercat Municipal. Així, es dóna continuïtat a l’activitat feta el Dijous Gras al Mercat de Mar de Vilanova que va ser tot un èxit.
L’activitat començarà a dos quarts de deu del matí i durarà un parell d’hores. Les inscripcions es poden fer fins al 17 d’abril a l’OC de Sitges, carrer de Sant Honorat, 26-28, al telèfon 93 894 10 48 o a l’adreça electrònica
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la
o bé a
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la
. La inscripció és gratuïta i les places són limitades.
L’objectiu del joc és promoure l’ús de la llengua catalana com a eina de relació. D’una banda, els participants seran veïns de Sitges que aprenen català, i de l’altra, persones que usen el català habitualment, i que acompanyaran els aprenents per donar-los un cop de mà. En cada parada hi haurà una pregunta sobre llengua, història de la vila o curiositats de la cultura catalana.
Tots els participants tindran obsequis cedits pels col·laboradors: l’Ajuntament, l’Oficina de Català i el Mercat Municipal de Sitges. La parella que encerti més preguntes s’emportarà un lot de productes gentilesa dels paradistes del mercat.
Esperem que us inscriviu a la gimcana. Segur que ens ho passarem d’allò més bé!
http://www.radiomaricel.cat/blog/2012/04/11/el-18-dabril-segon-joc-de-llengues-al-mercat-municipal/ |
|
David Vila i Ros
Dilluns, 2 d'abril de 2012
El Singular Digital
http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2012/03/xinesos_de_san_francisco_83072.php
Diuen que a San Francisco, a principis del segle XX, hi havia importants nuclis de població d’origen xinès que, després d’un munt d’anys d’haver-hi arribat, encara no sabien ni un borrall d’anglès, de manera que quedaven reclosos a la pròpia comunitat sense opcions d’integrar-se a la societat d’acollida. Aquest fet palesa fins a quin punt la llengua pot ser, alhora, un problema i una solució en els processos d’integració de les persones nouvingudes. La llengua esdevé inicialment un obstacle i no parlar-la equival a quedar exclòs d’una societat; aprendre-la, però, és la via més fàcil d’accés a aquesta comunitat i a totes les possibilitats que ofereix. És un instrument perfecte per a la cohesió social.
Els Països Catalans no en són una excepció. Més de mig segle després de l’onada migratòria espanyola, encara hi ha importants bosses de població completament aïllades de la cultura i la llengua catalanes. Malgrat que una part important d’aquelles persones immigrades i els seus descendents s’han integrat i han après la llengua pròpia, sobretot al Principat de Catalunya i gràcies a la immersió lingüística, és cert que encara hi ha una part gens menyspreable de ciutadans que en continuen al marge, alguns per militància activa, d’altres per inèrcia o desconeixement. Al meu parer, és important distingir els uns dels altres.
|
|
|
