Tallers per la llengua

El Singular Digital
Dilluns, 5 de juliol de 2010
QUIM GIBERT

La navegació i de l'exploració fascinava de tal manera Jules Verne que, amb onze anys, va fer les maletes decidit a embarcar-se en un mercant rumb a l'Índia. Just abans de llevar l'àncora, el seu pare va aconseguir fer-lo baixar de la nau i, traient foc pels queixals, probablement va obligar-lo a jurar que a partir d'aleshores només viatjaria a través de la imaginació. La frustració de no poder-se realitzar vocacionalment com a pioner la va compensar escrivint literatura d'aventures. Resignar-se a romandre en terra ferma no evitaria tensions familiars quan Verne no va acceptar convertir-se en l'advocat que el seu pare tan desitjava. En aquest sentit, Miguel Salabert, biògraf de l'escriptor, ens fa veure un Verne dolorosament antagonista del Verne burgès empès a viure en la camisa de força en la qual el constrenyien els medis familiar i social: «tot en l'obra d'aquest solitari denuncia la soterrada, l'angoixada voluntat i nostàlgia de la ruptura. Què és el viatge sinó una ruptura?» (dins el llibre Jules Verne, ese desconocido). Em ve a la memòria el pare autoritari i castrador de Franz Kafka. Un cop casat i amb fills, Verne esdevindria pare d'un noi rebec, que es va veure forçat a recloure en correccionals arran de la conflictivitat que desencadenava. La d'aquest bretó de Nantes va ser una vida convulsa: l'ingent llegat que ens va deixar seria un combat contra la impotència, una travessa cap a la felicitat.

DE L'HORTA ESTANT
Dimecres, 28 de juliol de 2010

FERRAN SUAY I LERMA
Fa poc llegia un dels comentaris dels lectors, a un article sobre la oficialitat del català a Europa. La cosa, amb profusió de majúscules, signes d'exclamació i faltes d'ortografia, tornava fonamentalment a l'antiga cantarella segons la qual, les llengües que tenen molts milions de parlants tenen més legitimitat que les que en tenen pocs. Amb el pas de les dècades, les xifres atribuïdes a l'espanyol han anat creixent vertiginosament, dels 300 als 400 i als 500 milions, sense que cap empresa madrilenya de demoscòpia no ho haja posat mai en dubte.
Sovint m'he preguntat com dimonis en fan el recompte, però crec que —senzillament— sumen els habitants dels estats que tenen el castellà com a llengua oficial, i au! Això vol dir, entre altres coses, que els modestos 10 milions de parlants que —pam amunt o avall— hom atribueix al català, també sumem per arribar-ne als 500 d'hispanoparlants. Ja sabem que tota pedra fa paret, i així ofrenem, ni que siga involuntàriament, una altra nova glòria a l'univers hispanocèntric, junt amb les que aporten els parlants de guaraní, de quítxua i de moltes altres llengües americanes.

http://davidvilairos.blogspot.com/
Dijous, 1 de juliol de 2010
DAVID VILA I ROS

Força gent m’ha preguntat què en penso, de la retallada de l’estatut feta pel tribunal constitucional espanyol. La meva resposta és ben clara: si no fos abstemi, brindaria amb una copa de cava.

M’explicaré, perquè no vull sonar maximalista. Quan es va aprovar l’estatut al Parlament, va semblar-me que, com a estatut, era bo. Només hi veia un inconvenient: era un estatut. I, francament, considerava que Espanya ja havia demostrat a bastament que no ens entenia, de manera que continuar buscant la manera de fer-nos-hi encabir no treia cap a res. De fet, molts vam pensar que la principal aportació que podia fer era, paradoxalment, posar en evidència que la via estatutària estava acabada. Això és el que vam defensar durant la campanya Diguem NO. En el referèndum, però, i malgrat les retallades que ja havia sofert, la població del Principat va votar-hi a favor. Peix al cove. Respectable i comprensible.

Ferran Suay i Gemma Sanginés promocionen el seu últim llibre Sortir de l'armari lingüístic en diferents mitjans de comunicació catalans.

Escolteu-los a Com Radio amb Jordi Duran a través d'aquest enllaç: http://podcast.comradio.com/comradiorad/P_eldia_suaysangines_comradio_280610.mp3 I el proper 8 de juliol entre les tres i les quatre del migdia a l'Oracle de Catalunya Radio amb Xavier Grasset

Des del passat 8 de juny ja tenim a les llibreries una guia de conducta per a viure en català: el llibre Sortir de l'armari lingüístic, de Ferran Suay i Gemma Sanginés. L'ha publicat Angle Editorial dins la col·lecció Fil d'Ariadna i en Bernat Joan, acompanyat pels autors del llibre, el presentarà el proper 28 de juny a la llibreria Bertrand de Barcelona. Sortir de l’armari lingüístic fa una oportuníssima aproximació a la situació sociolingüística dels Països Catalans des de la psicologia, i més concretament, des de la psicologia social. És un llibre amè, oportú i divertit: un cop d’autoestima per als que defensem la llengua.

- Dossier "Sortir de l'Armari Lingüístic" en pdf.

El passat 8 de juny es va impartir el Taller d'usos lingüístics en l'administració pública a un grup de treballadors de l'administració del Govern d'Andorra. En la sessió es van treballar diversos recursos que faciliten el manteniment del català als treballadors davant els usuaris de diverses llengües. Ferran Suay i Lerma va ser l'encarregat de dirigir el curs. En el següent enllaç podeu trobar la notícia que en va fer televisió d'Andorra.

http://www.rtva.ad/noticia.aspx?id=25134

Dilluns, 7 de juny de 2010

DAVID VILA I ROS

Un dels arguments més sorprenents que es fan servir per justificar que les persones nouvingudes aprenguin primer -o únicament- l'espanyol és que aquesta llengua disposa de més de 300 milions de parlants, mentre que el català "només" en té nou. Clar, segur que la prioritat dels nouvinguts és parlar amb tota aquesta gent!!! A veure si ho entenc bé: suposant que dediquessin un minut per castellanoparlant, necessitarien 300 milions de minuts per parlar amb tots. I si un dia té 24 hores, és dir, 1.440 minuts, fent una senzilla regla de tres ens surt que els caldrien... 570 anys! I tot plegat sense dormir, naturalment. Un gran raonament, i tant!