|
Aquí trobareu 5 postals amb curiositats i enigmes lingüístics que us permetran fomentar el valor de la diversitat lingüística a través del joc. Us podeu descarregar les postals en jpg (cara i dors) prement sobre les imatges. A sota de cada postal trobareu les solucions als enigmes que s'hi plantegen. Les podeu treballar sense imprimir o bé imprimir-les i, un cop resoltes, fer-les arribar a alumnes d'altres escoles. Que us divertiu!
- Les llengües que vesteixen el català
 
Anorac : de l'inuit anorak, derivat d’anoré, que significa 'vent'.
Xandall: del francès chandail, reducció de (mar)chand d'ail, que significa 'marxant d'all o de llegums', i que duien aquestes peces de vestir.
Cotó: de l'hispanoàrab quṭún, àrab. qúṭn.
Jersei: prové de l’anglès, concretament del nom de l'illa anglesa de Jersey, productora de llana.
Així com jersei prové del nom de l’illa de Jersey, hi ha un poble d’Osona que dóna nom a les persones que treballen quan hi ha vaga: en català esquirols, en castellà esquiroles. Saps de quin poble es tracta i quina és la història que explica l’origen d’aquesta paraula?
La paraula esquirol per designar al treballador que no s’adhereix a una vaga prové de la localitat L'Esquirol (Santa Maria de Corcó, Osona). A principis del segle XX, alguns habitants d’aquest poble van ocupar el lloc de treball dels de Manlleu durant una vaga, donant origen a aquest mot.
- Les llengües que enriqueixen el català
 
Calés: del caló, variant ibèrica del romaní, la llengua dels gitanos.
Bitllet: del francès billet, abans femení billette, forma alterada de bulle, bullette, que significa 'document', paraula derivada del llatí bŭlla, 'butlla, document enrotllat'.
Banc: del germànic bank, a través del llatí vulgar occidental.
Negoci: del llatí negotium 'afer, treball, ocupació', paraula composta per nec 'no' i otium 'oci, lleure, desocupació', és a dir, que pels romans un negoci era la 'negació de l'oci'.
- El català també enriqueix altres llengües
Pesseta: Es creu que prové de la paraula catalana peceta, diminutiu de peça, que hauria passat al castellà peseta (oficial el 1868), tot i que alguns etimòlegs defensen l’origen castellà a partir del diminutiu de peso 'pes d'or' amb terminació acatalanada o afrancesada –eta.
- Les llengües que construeixen el català
 
Rajola: de l'hispanoàrab laǧûra (pronunciat laǧór), àrab clàssic al-'aǧú(r)r, pres del persa agur, sense excloure la possible influència d'algun altre mot romànic.
Xemeneia: del grec káminos, del qual va passar al llatí camīnata i d’aquest al francès cheminée.
Balcó: de l'italià balcone, augmentatiu de l'italià antic balco 'eixida d'un graner damunt un cadafal', i aquest, del longobard balko 'biga'.
Teulada: derivat de teula, que prové del llatí tegŭla, derivat de tegĕre, que significa 'cobrir, amagar, protegir'.
- El català també construeix altres llengües
Barraca: no està clar si la paraula es forma al Principat a partir d'una base preromana o al País Valencià amb influència de l’àrab vulgar. La paraula catalana ha passat a l’espanyol (barraca), a l’anglès (barrack) i a l’esperanto (barako).
Porxo: ha derivat en l’esperanto porĉo.
- Les llengües que juguen amb el català
 
Atzar: de l’àrab vulgar az-zahr, originàriament 'una de les cares del dau' (que devia dur una flor, significat d’aquest mot en àrab clàssic); la paraula significà més tard 'joc de la sort' i d’aquí 'casualitat'.
Escacs: de l'àrab persa šāh que vol dir 'rei', del qual segurament va passar al baix llatí scaccus, influït per scachus 'botí', del fràncic (germànic occidental) sk'ak.
Parxís: del sànscrit pacis, que significa 'vint-i-cinc', que va derivar en l'anglohindustànic pachisi i d’aquest a l'anglès parchesi, parcheesi.
Esport: es va agafar de l'anglès sport, però cal dir que en català antic, occità antic i francès antic ja existia la paraula deport amb el sentit de 'recreació, entreteniment, diversió, plaer'.
- El català també juga amb altres llengües
Grogui
Hi ha dues principals teories que expliquen l’origen del mot grogui.
Una d’elles el situa en la cultura catalana d’abans de la guerra de successió, quan els catalans proporcionaven aiguardent a mariners anglesos i neerlandesos a canvi de productes alimentaris. Per tal d’obtenir un producte més rendible, començaren a utilitzar fulles, branques i d'altres restes de la planta de la vinya. El resultat era un líquid groguenc, que venien com a groc. L'adjectiu grogui definiria l’estat en el que restaven aquells que abusaven d’aquesta beguda. Actualment s’utilitza com a sinònim de marejat, mentre que en boxa s’aplica al boxador que es troba en estat d'atordiment pròxim a la situació de fora de combat.
L’altra teoria argumenta que grogui prové de "Old Grog", sobrenom de l’almirall anglès Edward Vernon (1684-1757), per la capa grogram (de textura aspra i gruixuda) que duia. L’any 1740 va ordenar als seus mariners que diluïssin rom amb aigua.
- Les llengües que alimenten el català
 
Xocolata: Derivat d’una probable combinació de mots nàhuatls referents als ingredients de la xocolata: pótxotl, ‘capoc’, i kakáwatl, ‘aigua de cacau’, potser potxo-kakáwa-atl, ‘beguda de cacau i capoc’, abreujat pels espanyols en cho(ca)cahuatl i alterat per influx del nom d’altres begudes mexicanes, com poçolatl, ‘beguda de blat de moro’, txilatl, ‘beguda de pebrot’, pinolatl ‘beguda de pinole (vainilla i altres espècies)’.
Xapata: de l’italià ciabatta, que vol dir “sabatilla”. Va passar a anomenar de manera figurada un tipus de pa per la seva forma plana i rectangular, com una sabatilla.
Albercoc: de l'àrab al-birqûq (també barqûq), d'origen llatí, persica praecocia 'préssecs primerencs' (de l'adj. praecox 'precoç'), a través del baix grec praikókion 'albercoc'.
Te: del xinès dialectal t'e, d'on passà al malai i probablement passà a Europa per mitjà del neerlandès.
Caviar: del turc haviar, del qual passà al venecià caviaro i al francès caviar.
- El català també alimenta altres llengües:
L’exportació de determinades especialitats culinàries típiques catalanes ha suposat també l’exportació de les paraules per designar-les:
Escalivada: s’utilitza també en espanyol.
Allioli: ha derivat a l’occità alhòli, al francès sota la forma ailloli o aïoli, a l’espanyol alioli i en italià i anglès sota la forma aioli.
Paella: Si bé el nom del recipient per cuinar prové del llatí patella, el mot paella per designar l’especialitat gastronòmica típica valenciana és català (valencià) i ha passat com a tal a l’espanyol i a l’anglès, i a l’esperanto com a paeljo.
Ensaïmada: el mot mallorquí ha derivat a l’espanyol ensaimada.
Fonts
- Jordi Bruguera i Talleda. Diccionari etimològic. Enciclopèdia Catalana, Barcelona 1996.
- http://www.diccionari.cat. Grup Enciclopèdia Catalana.
- Caçadors de paraules, amb Roger de Gràcia. Ed. Ara Llibres S.L.- Televisió de Catalunya S.A. Badalona, març del 2007.
- Ramón Solsona, A paraules em convides. Meravelles, curiositats i sorpreses del llenguatge. Columna Edicions, S.A. Barcelona, octubre del 2005.
- Diccionario de la lengua española- Vigésima segunda edición. Real Academia Española.
- http://www.etymonline.com Online Etymology Dictionary
- http://ca.wikipedia.org Viquipèdia
|
