|
Dilluns, 6 de febrer de 2012
El Singular Digital
Quim Gibert
http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2012/02/despenjafigues_80541.php
Punxó d’infern; canyiula; pom d’escala; turrull; menjamistos; baldragues; advocat de conillera; agaús... Es tracta d’insults divertits que es fan servir sobretot amb la canalla a Fraga i rodals. Emprenyador; escarransit; curt de gambals; esverat; sense traça; deixat; saberut; egoista; en són les respectives expressions en català estàndard. Conèixer i gaudir d’un vocabulari local tan singular, tan autèntic, ens nodreix culturalment. Aquesta mena d’aliment, no exempt d’humor, ens confirma que la nostra és una cultura potencialment seductora. Estimar-la significa garantir que serà transmesa, com un actiu valuós, a les noves generacions de fragatins. Això vol dir sentir-se un factor dinàmic d’aquest patrimoni, el qual ha de ser viscut amb orgull i lluït a tothora.
|
Adhereix-te, com a particular o entitat, a la manifestació per TV3 del 18 de febrer a Castelló de la Plana (+ informació ací).
Perquè continuem sense senyal, però no sense veu!
|
|
http://diarigran.cat/?p=3684
Diumenge, 22 de gener de 2012
DAVID VILA i ROS
Els Països Catalans deuen ser l’únic lloc on pel fet d’expressar-te sempre en la llengua pròpia et titllen d’integrista lingüístic. Quan són al seu país, bé que els suecs empren en tot moment el suec o els austríacs l’alemany, per citar-ne alguns exemples, i de ben segur que ningú no els considera integristes pel fet de tenir aquest hàbit. Aquí, però, les convencions socials són unes altres, fruit de la discriminació històrica de la nostra llengua. Fruit, en definitiva, de la manca d’un estat propi, de la manca d’independència.
|
|
http://xarxes.wordpress.com/2012/01/16/mor-txillardegi-el-sociolinguista-matematic/#more-3329
Natxo Sorolla
 Ha mort Txillardegi (José Luis Álvarez Emparanza). Vaig saber d’ell per la “sociolingüística matemàtica“. Una aproximació a la sociolingüística que no és més matemàtica que altres aproximacions estadístiques. Però que sí sobreïx per tenir en compte una visió relacional de les llengües. Mesura el nombre de parlants de cada llengua en una comunitat donada, i formula els càlculs per a pronosticar quin percentatge de relacions seran en una llengua o en una altra. A partir d’esta mesura, hipotetitza que els parlants de la mateixa llengua mantenen una tendència a parlar amb altres persones que són de la seua pròpia llengua, mantenint relacions d’entropia. Esta tendència és la que manté un important percentatge de relacions en les llengües minoritàries, que en una situació d’aleatorietat de les relacions farien encara més reduïda la presència d’estes llengües del que ja ho són per proporció de parlants existents d’esta llengua (isotropia). Les mesures pronosticades pel model matemàtic eren comparades amb el que s’escoltava pel carrer.
Este tipus de plantejaments, per senzills que puguen paréixer, no són habituals en recerca sociolingüística internacional. I van ser publicats per Txillardegi l’any 1984 en basc (i en castellà l’any 2002).
Per casualitat, Txillardegi ha mort pocs dies abans que Manuel Fraga. És de gran valor comparar el què diuen d’un i altre la premsa espanyola. En el cas de recorreguts polític tan amples al llarg de la vida, i en el cas de Txillardegi, sobretot marcat més per la carrera literària i acadèmica que per la política, és curiós que només es recorda els seus inicis. Com que de notícies poc amples de la personalitat de Txillardegi en podreu trobar a totarreu, prefereixo enganxar aquí una de molt ampla de Noticias de Navarra.
PS: També podeu visitar el perfil que dibuixa la Viceconsellera de Política Lingüística del Govern Basc. Txillardegui: una vida entregada al euskera
|
dimecres 4 de gener de 2012
DAVID VILA I ROS
http://davidvilairos.blogspot.com/2012/01/raons-per-tots-els-gustos.html
 L’hàbit de mantenir-se parlant sempre en català encara crida l’atenció. Allò que passa del tot desapercebut en qualsevol país amb una llengua normalitzada, és a dir, fer servir la llengua pròpia amb tota naturalitat, està ben lluny de ser la pràctica majoritària als Països Catalans. Pels que no hagueu trobat cap raó per expressar-vos en tot moment en català, us en proposo algunes. Són, si més no, les que em mouen a mi a fer-ho.
Des d’una visió global, les llengües són un patrimoni que cal preservar ja que cada llengua és una manera única d’entendre la realitat. Si volem mantenir la diversitat lingüística, tota llengua ha de tenir un tracte preferencial en el seu territori perquè, si no, quedarà relegada i acabarà sent substituïda per una altra. Una manera de donar-li aquest tracte és utilitzant-la sempre.
Des d’una òptica social, la llengua pròpia és l’única que pot funcionar com un element integrador de primer ordre. Els nouvinguts que han après el català expliquen que, des del moment en què van llançar-se a parlar-lo, han passat a ser considerats un català més. Però, perquè puguin practicar-lo, és imprescindible que els que ja som catalanoparlants habituals ens hi adrecem en català. Els ajudem a integrar-se i de retruc afavorim la cohesió social.
Des d’una perspectiva nacional, el català és el principal tret identitari del nostre poble. Parlant català ens mostrem desacomplexadament membres d’una nació que, 300 anys després de veure’s sotmesa a una altra, continua sent capaç d’expressar-se amb normalitat en la seva llengua.
I des d’una posició estrictament personal, parlar en català és el gest espontani i lògic, l’expressió de la plena comoditat lingüística, de l’assertivitat.
Aquestes són estrictament les meves raons per parlar sempre en català. Trieu les que us semblin més útils o, si ho preferiu, busqueu-ne de diferents, però, en tot cas, de raons per utilitzar amb tota normalitat la nostra llengua n’hi ha per a tots els gustos.
|
DE L'HORTA ESTANT
06/12/11 07:00 - Ferran Suay -
L'associació valenciana Tirant lo Blanc ha tingut l'amabilitat de concedir-me el premi Baptista Basset a l'activitat valencianista de base. M'ha agradat molt, això que em consideren un valencianista de base. M'agrada molt més que no 'catalanista de merda', que és una altra denominació que m'han aplicat sovint (evidentment, no la gent del Tirant). I m'agrada —sobretot— el concepte, pel que té de referència a una actitud quotidiana i continuada, ben diferent de les manifestacions, les protestes o les mobilitzacions que són les úniques coses que al poder establert li interessa de relacionar amb el valencianisme.
|
|
QUIM GIBERT
Dilluns, 12 de desembre de 2011
El Singular Digital
http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2011/12/terra_de_resilients_77793.php
En un dels primers Onze de Setembre als quals vaig acudir, a mitjan anys 80, hi va haver alguns participants que en va sortir escaldats. Quan la manifestació del capvespre a Barcelona quedava desconvocada, els assistents es dissolien per emprendre els respectius destins. Vaig conèixer de prop el cas de dos germans joves del Maresme que, amb estelades a la mà, foren sorpresos per un grupus cle violent d'espanyolistes i estomacats de valent. El gran dels germans mai més ha volgut saber res de l'alliberament nacional català. I el petit, s'hi ha involucrat a fons: militant en els sectors més radicals, estudiant filologia catalana, organitzant campanyes independentistes, escrivint articles reivindicatius a la premsa...
|
 El dissabte 12 de novembre de 2011 Gemma Sanginés i Ferarn Suay van presentar el llibre Sortir de l'armari lingüístic a Formentera. L'Obra Cultural Balear de Formentera volia així donar a conèixer una guia de conducta per a aquelles persones que decideixen viure en català als territoris de la nostra llengua.
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/208672 |
 Quim Gibert, psicòleg i vocal de Tallers per la Llengua, va participar en la XI Trobada de voluntariat lingüístic universitari celebrada el passat 11, 12 i 13 de novembre de 2011 a Mequinensa. Gibert va dedicar tres hores a parlar de l'espai lingüístic personal en un dels tallers que es van desenvolupar la tarda del dissabte.
La trobada va reunir els voluntaris lingüístics d’arreu dels territoris de la regió Vives a l’alberg Camí de Sirga (Mequinensa). La trobada anual pren enguany com a títol «L’Aragó que parla la nostra llengua» i està organitzada, en el marc del Fòrum Vives, per la Xarxa Vives d’Universitats i el Servei de Política Lingüística de la Universitat de València
http://www.vives.org/ca/blog/2011/11/10/mequinensa-punt-de-trobada-del-voluntariat-linguistic-universitari/ |
|
Dilluns, 14 de novembre de 2011
Carles Palau
El Singular Digital
http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2011/11/neci_76586.php
 Considero que només hi ha dos grans grups de raons per què una persona que fa anys que viu als Països Catalans no parli en català. D’una banda, hi ha les limitacions de tipus intel·lectual, ja siguin per manca de desenvolupament cerebral o per manca d’estimulació en la creixença. I, d’altra banda, una actitud de no voler-lo parlar, ja sigui perquè l’entorn no ho fa necessari o perquè res ni ningú en fa despertar l’interès, o ja sigui per conclusió pròpia: no una manca de voluntat, sinó per una voluntat expressa de no parlar-lo. És a dir, si no saps parlar aquesta llengua, o si no saps parlar, o si no saps, és perquè ets neci o perquè vols ser-ho. El diccionari de l’IEC defineix neci com algú “que no sap el que podria o deuria saber; ximple”. En aquest article vull referir-me a algú que ja fa anys de sobres que viu als Països Catalans per haver après a parlar el català.
|
|
|
