|
 Castelló per la Llengua organitza l'homenatge a Joan Fuster, el 25 d'abril del 2012 al Teatre del Raval de Castelló de la Plana. En commemoració del 50é aniversari de Nosaltres, els valencians i del 30é aniversari de l'aplec a la Plaça de Bous de Castelló, el 25 d'abril del 1982.
http://castelloperlallengua.blogspot.com/ |
|
Des de Tallers per la Llengua expressem tot el nostre recolzament a la campanya Enllaçats per català. Si us hi voleu sumar podeu consultar aquestes pàgines:
http://pelcatala.blog.cat/
http://www.facebook.com/pages/Enlla%C3%A7ats-pel-catal%C3%A0/216539145102979
|
 Des de Tallers per la Llengua volem expressar amb aquesta nota el nostre agraïment i reconeixement a Linguamón.
Linguamón - Casa de les Llengües, després de sis anys i mig dedicats a treballar amb entusiasme i professionalitat a favor de les llengües, de la diversitat lingüística del món, com a part del pluralisme cultural de la humanitat, i a favor d’un ordre lingüístic mundial equitatiu, cessa en la seva activitat.
|
|
El dissabte 21 d'arbil a les 6 de la tarda, Quim Gibert i Jordi Bilbeny, presenten en llibre Llengua i emoció a la biblioteca d'Arenys de Mar.
La major part del pensament contemporani ha volgut separar les emocions de la cultura, de l'ètica, de la saviesa. Sense el batec emocional el raonament esdevé distant i ensopit. La recerca intel·lectual és alhora un espetec de joia. Antoni Gaudí i Pau Casals no només ens irradien bellesa, sinó que també ens regiren l'ànima. Perdem l'ànima quan renunciem als reptes. Acceptar la injustícia és una manera equivocada de ser en el món: fa trista i indigna la nostra existència. Llengua i emoció és un assaig col·lectiu pouat arran de les dificultats per viure en català i per decidir el nostre futur. Hi trobareu set mirades lúcides i inconformistes (psicològica, poètica, literària, sociolingüística, semiòtica, històrica, filosòfica) a propòsit d'aquells horitzons que ens estimulen a caminar amb pas ferm.
http://blogs.e-noticies.com/victor-alexandre/llengua_i_emocio.html
http://www.llibres.cat/Producto/332441/llengua-i-emocio-set-mirades-sobre-el-goig-de-ser |
|
Jornades per la dignificació lingüística
Fraga (Baix Cinca)
|
Adhereix-te, com a particular o entitat, a la manifestació per TV3 del 18 de febrer a Castelló de la Plana (+ informació ací).
Perquè continuem sense senyal, però no sense veu!
|
|
http://xarxes.wordpress.com/2012/01/16/mor-txillardegi-el-sociolinguista-matematic/#more-3329
Natxo Sorolla
 Ha mort Txillardegi (José Luis Álvarez Emparanza). Vaig saber d’ell per la “sociolingüística matemàtica“. Una aproximació a la sociolingüística que no és més matemàtica que altres aproximacions estadístiques. Però que sí sobreïx per tenir en compte una visió relacional de les llengües. Mesura el nombre de parlants de cada llengua en una comunitat donada, i formula els càlculs per a pronosticar quin percentatge de relacions seran en una llengua o en una altra. A partir d’esta mesura, hipotetitza que els parlants de la mateixa llengua mantenen una tendència a parlar amb altres persones que són de la seua pròpia llengua, mantenint relacions d’entropia. Esta tendència és la que manté un important percentatge de relacions en les llengües minoritàries, que en una situació d’aleatorietat de les relacions farien encara més reduïda la presència d’estes llengües del que ja ho són per proporció de parlants existents d’esta llengua (isotropia). Les mesures pronosticades pel model matemàtic eren comparades amb el que s’escoltava pel carrer.
Este tipus de plantejaments, per senzills que puguen paréixer, no són habituals en recerca sociolingüística internacional. I van ser publicats per Txillardegi l’any 1984 en basc (i en castellà l’any 2002).
Per casualitat, Txillardegi ha mort pocs dies abans que Manuel Fraga. És de gran valor comparar el què diuen d’un i altre la premsa espanyola. En el cas de recorreguts polític tan amples al llarg de la vida, i en el cas de Txillardegi, sobretot marcat més per la carrera literària i acadèmica que per la política, és curiós que només es recorda els seus inicis. Com que de notícies poc amples de la personalitat de Txillardegi en podreu trobar a totarreu, prefereixo enganxar aquí una de molt ampla de Noticias de Navarra.
PS: També podeu visitar el perfil que dibuixa la Viceconsellera de Política Lingüística del Govern Basc. Txillardegui: una vida entregada al euskera
|
 Quim Gibert, psicòleg i vocal de Tallers per la Llengua, va participar en la XI Trobada de voluntariat lingüístic universitari celebrada el passat 11, 12 i 13 de novembre de 2011 a Mequinensa. Gibert va dedicar tres hores a parlar de l'espai lingüístic personal en un dels tallers que es van desenvolupar la tarda del dissabte.
La trobada va reunir els voluntaris lingüístics d’arreu dels territoris de la regió Vives a l’alberg Camí de Sirga (Mequinensa). La trobada anual pren enguany com a títol «L’Aragó que parla la nostra llengua» i està organitzada, en el marc del Fòrum Vives, per la Xarxa Vives d’Universitats i el Servei de Política Lingüística de la Universitat de València
http://www.vives.org/ca/blog/2011/11/10/mequinensa-punt-de-trobada-del-voluntariat-linguistic-universitari/ |
 Amb la voluntat de millorar els continguts i els formats de les sessions i ampliar l’abast de les activitats que duu a terme l’entitat, Tallers per la Llengua ha decidit reforçar el seu Comitè de Direcció amb la incorporació de persones procedents de diversos àmbits. Per fer-ho, s’han ampliat el nombre de vocalies, que passen de quatre a deu, i s’ha creat una nova vicepresidència.
Els nous vocals són Quim Gibert, psicòleg, activista lingüístic a Fraga i coautor de diversos llibres sobre llengua i identitat; Miquel Àngel Pradilla, professor de sociolingüística i fonètica de la URV, membre de la secció filològica de l’IEC i director de la Xarxa CRUSCAT; Pep Puig, biotecnòleg i membre de la CAL Sabadell; Agnès Toda, doctorand en estudis superiors de llengua i literatura catalanes a la URV; Queti Vinyals, dinamitzadora del VxL al Garraf i tècnica de normalització lingüística del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL); Anna Domingo, responsable territorial de Política Lingüística a Tarragona; Imanol Larrea, dinamitzador lingüístic amb àmplia experiència en el món socio-econòmic del País Basc i actualment treballant en temes de llengua i immigració, tant a Catalunya com al País Basc.
D’altra banda, Salut Vila, fins ara vocal del Comitè, passa a responsabilitzar-se de la secretaria de l’entitat, i l’anterior secretari, David Vila, assumeix la nova vicepresidència.
La resta de càrrecs del Comitè es mantenen, amb Ferran Suay com a president, Carles Palau com a vicepresident, Yagouba Diallo com a tresorer, i Gemma Sanginés, Neus Arnan i Àstrid Bierge com a vocals. A nivell tècnic, Neus Arnan continua sent la coordinadora de l’entitat.
Paral·lelament, David Vila ha deixat el càrrec de representant de Tallers per la Llengua a la Junta Directiva de la Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC), càrrec que assumeix a partir d’ara Neus Arnan.
Amb aquesta reestructuració, Tallers per la Llengua vol dotar-se d’una major capacitat per afrontar la fase de consolidació de l’entitat i, alhora, ampliar la representativitat territorial dels membres que integren el Comitè de Direcció per tal de poder adaptar-se millor a les diverses realitats sociolingüístiques del país.
|
 Les entitats que integren la plataforma Somescola.cat, juntament amb Espai País Valencià, convoquen una concentració el proper dijous 9 de juny, a les 19h, a la plaça del Rei de Barcelona, sota el lema “Sí a l’ensenyament en català”. L’acte es farà simultàniament a les concentracions que sota el lema “Sí al valencià” tindran lloc en diferents poblacions del País Valencià.
Aquesta reacció arriba després que el govern de Francisco Camps hagi anunciat l’elaboració d’un decret que pretén capgirar el model educatiu del País Valencià posant fi a les línies en valencià i, per tant, a més de 25 anys d'immersió lingüística. La mesura se suma a les recents sentències del Tribunal Suprem espanyol (22/12/2010 i 26/05/2011), que qüestionen el paper del català com a llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya i posen en perill el model d’escola catalana que ha funcionat amb èxit els últims 30 anys. A això cal sumar-hi la intenció, expressada pel president electe de les Illes Balears, José Ramón Bauzá, de suprimir el model d’immersió lingüística vigent a les escoles de les Illes.
Aquests tres fets posen de manifest que el model d’ensenyament en llengua catalana corre perill en els territoris on és pròpia. I, amb ell, el model de cohesió social i qualitat pedagògica que representa. Per això, t’animem a participar en aquesta concentració i a fer-ne la màxima difusió.
Pel futur de l’ensenyament en català, no hi faltis!
T’animem, també, a adherir-te al manifest “Sí al valencià”, promogut per la federació Escola Valenciana: http://escolavalenciana.com/categorias/index/429
Somescola.cat
Entitats cíviques i educatives en suport de l’escola catalana
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la
www.somescola.cat
|
|
|
